Un home estimava profundament a la seva companya, la qual no era precisament bella: des de nena tenia la cara picada per la verola. No obstant això, amb aquella dona, les nits eren de carn i esperit. Una alba ella li va dir: - Estimat meu, el meu molt estimat, quin greu em sap que la meva pell no sigui suau com un nenúfar per a rebre les teves caricies.- Per què em dius això, benvolguda? - va preguntar l'home estranyatI ella, intuïtivament, va comprendre en aquell moment que ell mai havia reparat en la seva pell lletja . Havia mirat més enllà i així, oh benaurada!, l'havia trobat realment a ella.
Recopilació de contes orientals: Ramiro CalleProcedència: Contes d'amor i amistat. Editorial Jaguar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada