EL PERIODICO DE CATALUNYA -LUIS MENDIOLA-VITÒRIARetorn al cim. Onze anys després del seu últim títol, la Penya torna a dalt de tot del bàsquet espanyol. De la mà de la doble R, de Rudy Fernández i de Ricky Rubio, dos dels millors talents del planter verd-i-negre, la Penya va poder completar un llarg camí de tornada al lloc que li correspon.L'afició de Badalona torna a mirar amb orgull el seu equip i a disfrutar com ho feia en les seves millors èpoques. Ahir ho van fer. Ahir van disfrutar amb un títol de Copa que té un gust dolç, molt dolç, perquè feia 11 anys --des de la Copa de Lleó, el 1997-- que els verd-i-negres no aixecaven aquest trofeu i perquè aconseguir-lo en territori enemic, al pavelló del Tau, el seu rival d'ahir, davant de l'afició alabesa, li dóna encara molt més valor.La Copa va recompensar ahir el Joventut no només per haver estat l'equip que ha practicat més bon bàsquet els tres dies de torneig, el més espectacular, el més agraït per al públic, sinó perquè el títol també suposa la confirmació d'un llarg treball de reconstrucció emprès pel club per tornar l'equip a l'elit, de la qual havia caigut a finals de la dècada dels 90.Rudy, escollit com a millor jugador de la final després d'una actuació esplèndida (32 punts, 20 a la segona part ) i Ricky Rubio --una figura de només 17 anys, a qui no va tremolar el pols per anotar dos tirs lliures claus a falta de 27 segons (77-80)-- van personificar l'èxit aconseguit per la Penya.Però el triomf d'ahir no hauria estat possible si no hagués estat per la tenacitat del president Jordi Villacampa per redimensionar el club i tampoc sense la direcció d'Aíto García Reneses, que va aconseguir el seu cinquè títol de Copa, que el converteix en l'entrenador més llorejat de l'ACB.TREBALL COL.LECTIUVa ser una conquista soferta, suada fins a l'últim segon, cuinada a foc lent pels verd- i-negres davant d'un Tau al qual la responsabilitat li va pesar més del compte . Aíto va necessitar la millor aportació de la seva estrella Rudy Fernández per consolidar-la.Però també va necessitar fins a l'última gota de suor de secundaris que acostumen a quedar fora dels focus, com Mallet (15 punts, segon anotador de l'equip, i autor de dos robatoris clau en els últims segons) o Popovic, un pivot que va arribar al club amb un contracte temporal mentre esperaven l'arribada de Baxter, i que ha acabat guanyant-se un lloc a la plantilla. Ahir, Popovic va aportar sis punts en nou minuts al tram final.Amb el talent de Rudy Fernández, amb els oportuns triples anotats per Mallet, amb l'agressivitat de Ricky, amb la força de Sonseca i Moiso, amb el caràcter de Laviña, amb la desimboltura de Jagla, la Penya va construir la victòria en un partit que se li va posar molt en contra, després que el Tau acumulés un avantatge de 12 punts (28-16 en el segon quart) que semblaven encaminar-lo cap a un nou èxit que complís la tradició dels anys parells (triomfs el 2002, el 2004 i el 2006).El DKV Joventut no va sortir excessivament malparat d'un primer temps en què va estar completament negat en el tir i els seus percentatges van estar en nivells pèssims (44% en tirs de dos, un 13% en triples, amb 2 de 15). No van acusar únicament els verd-i-negres els nervis, sinó que van arribar a la final sense gaires reserves. Els va pesar jugar tres partits en 72 hores, un handicap important en un equip que fa del desgast físic, i de l'agressivitat, dues de les seves principals virtuts.No és que estigués molt millor el Tau. Però sí que va jugar a favor seu haver tingut un dia més de descans --va jugar els quarts dijous i va descansar divendres-- que el seu rival.CISTELLES INVERSEMBLANTS L'ambició va impulsar en els primers minuts la Penya (2-8), però aviat va acusar la seva falta de frescor, especialment en atac i això ho va aprofitar el Tau per distanciar-se (28-16). Dues decisions dels àrbitres, que ningú va qüestionar, van permetre a l'equip d'Aíto recuperar el pas abans del descans (33-30). Primer una falta antiesportiva de Muoneke i després una tècnica de Mickeal.Va ser al segon temps quan Rudy va decidir assumir la responsabilitat en atac amb cistelles inversemblants que van fer sortir els dubtes a les files de l'equip de Spahija, que va deixar més minuts del compte Splitter i Rakocevic a la banqueta. Tres tirs lliures de Rudy li van donar el primer avantatge a la Penya al tram final (62-64, m. 35), i a partir d'aquell instant, l'equip d'Aíto ja no va perdre el partit de vista. Era la seva gran oportunitat i els verd-i-negres no la van deixar escapar.
